Temporada Estable d'Espectacles de febrer a maig 2021. Una oferta variada i suggerent per a tots els públics en un espai segur, que compleix amb les mesures sanitàries recomanades pel Departament de Salut.
La programació pot sofrir variacions en funció de les mesures de contenció de la pandèmia adoptades per la Generalitat de Catalunya.
Un professor interí assumeix la tasca de ser el tutor d’un classe de sisè de primària en un poble completament desconegut per a ell. Quan descobreix que ha de reintegrar a un alumne malalt a l’aula, es troba amb un problema inesperat: gairebé cap dels seus companys i companyes volen que torni a classe.
A punt de fer-ne 45, la Rosa s’adona que ha viscut sempre per als altres i decideix prémer el botó nuclear, engegar-ho tot a passeig i prendre les regnes de la seva vida. Però abans, vol embarcar-se en un compromís molt especial: un matrimoni amb ella mateixa.
Aviat descobrirà que el seu pare, els seus germans i la seva filla tenen altres plans, i això de canviar de vida no és tan senzill si no està en el guió familiar. Casar-se, encara que sigui amb ella mateixa, serà el més difícil que hagi fet mai.
Veus que no veus presenta la versió femenina de les anomenades «entrades clàssiques», els números que inicien un espectacle o enllacen escenes. D’una banda, i com a pallassa augusta, la Pepa Plana. De l’altra, en el rol de pallassa blanca, la Noël Olivé. Com canvien i quin significat prenen quan juguen dues pallasses en comptes de dos pallassos? La companyia de Pepa Plana sempre ha reivindicat la figura de la pallassa i ara presenta els números circenses més clàssics. Es tracta de riure? Sí, però no només d’això, sinó de parlar; jugar, i, potser, mossegar.
Entra de nou al teatre municipal la música clàssica i ho fa de la ma d’una de les obres més conegudes del repertori: Les quatre estacions d'Antonio Vivaldi. Quatre concerts per a violí compostos l’any 1723 a Venècia i que els uneix una línea programàtica relacionada amb les estacions de l’any. És l'obra més coneguda de Vivaldi i una de les més populars de tota la música barroca.
Una fusió entre literatura, teatre i docència que porta a la seva essència les propostes escèniques del teatre didàctic de Bertolt Brecht. Es produeix una integració entre el que hi ha de teatral en una situació docent i l’aportació de continguts que ens arriba a través del llenguatge escènic. L’obra transcorre en l'àmbit físic d'una aula, inclou una clara crítica social i dels dogmatismes, i també moments poètics i d'humor.
La Nela acaba de cometre un crim. Es troba sola en una comissaria freda on ha d’explicar què ha passat i perquè ha passat. La reconstrucció dels fets es barreja amb el seu món interior i ella mateixa repassa els detalls de la seva història en un intent de reviure-la, d’agafar-la perquè no s’escapi, d’entendre què ha passat. Infanticida és el crit d’una dona que intenta trobar una escletxa de llum en un entorn desolador i opressor. La compositora Clara Peya i el dramaturg Marc Rosich signen una potent adaptació amb un contingut rítmic i musical propi. Aprofitant la potencialitat dramàtica del text de Víctor Català, aconsegueixen dotar-lo d’una contemporaneïtat única des del plantejament musical, sumant-hi l’excel·lent interpretació de l’actriu Neus Pàmies, sota la direcció de Marc Angelet.
Té setanta-set anys i es diu Marta. O, com a mínim, així li han dit fins ara. Però ella sempre s’ha volgut dir Solange. Aprofitant que el seu marit acaba de morir i ha hagut de traslladar-se a la residència Bon Repòs, ha decidit canviar-se el nom. Solange és molt més elegant.A la residència, hi coneixerà l’Ernest i el Mateu. Dos avis que malauradament s’han acostumat a avorrir-se i discutir passadís amunt, passadís avall.La influència de la Solange i les seves ganes de viure en l’apatia dels dos amics acabarà provocant un munt de situacions absurdes i divertides que complicaran, i de quina manera, la vida de la Rosa, la directora de la residència. Com diu un dels personatges: “la vida és massa curta per viure només cent anys”.
Un violoncel, amb el seu so reflexiu i humà, acompanyat pel seu confident ideal, el piano.
Un recorregut per diferents moments en la relació d'aquests dos instruments. Des d'un primer Beethoven, on trobem un violoncel encara prudent que no gosa emancipar-se d'un piano desinhibit, passant pel diàleg acolorit de Schumann, el folklore de Cassadó i l’encant de Boulanger, fins a arribar a un espectacular tango de Piazzolla, on veurem els dos instruments completament desfermats.
La família Font, que viu en una població a uns trenta minuts de Barcelona i de poc més de deu mil habitants, veu sacsejada la seva quotidianitat a partir dels fets polítics que succeeixen a Catalunya durant els mesos de setembre, octubre, novembre i desembre de 2017.En set dies posteriors a altres set dies políticament molt determinants, la família es troba al voltant d’una taula i comenta o discuteix el que passa a fora, el que els passa a dins i com això els està transformant en una petita o gran mesura.
Nico Roig va treure un nou disc durant el primer confinament, aquest abril de 2020, i ara en presenta el nou i peculiar format amb el qual el presentarà en directe. Un concert 3D, amb so binaural i el públic amb auriculars rodejant els músics.
En un format ideal per als temps de COVID-19, en el nou espectacle de Nico Roig el públic se situa en cercle al voltant de la banda i porta auriculars. La banda du un micròfon binaural amb forma de cap, i els diferents músics s'hi van acostant, allunyant i movent al voltant. L'efecte és espectacular i l'experiència, única.
Només escoltant-lo amb auriculars es pot apreciar el so binaural!
El silenci i el so de la música, el procediment i l’acció coreogràfica. Els procediments ens il·lustren com iniciar el treball dels diferents continguts del llenguatge de la dansa que apareixen durant l’espectacle. Les accions coreogràfiques són el recurs concret, el resultat final del desenvolupament dels continguts. El com i el què es combinen amb el silenci i el so de la música de diferents estils musicals.
Un pis. La antiga llogatera no ha marxat. S'ha mort, està al llit, estirada i no té a ningú. El Pau i uns amics de tota la vida han d'organitzar el funeral abans de poder-se instal·lar. Però la morta no serà el problema.
Una comèdia que va marcar a tota una generació. Kràmpack és la comèdia de més èxit de Jordi Sánchez, un dels creadors de Plats bruts.
Les persones que disposin d'una entrada adquirida a taquilla per l'espectacle Bona Gent en data 25/04/20, s'han de posar en contacte amb el teatre: la.sala@ajrubi.cat
Quim Masferrer pensa que ha arribat l’hora de fer un homenatge al públic en un espectacle únic i impossible de repetir perquè el públic n’és el protagonista. Un protagonista, o millor dit, molts protagonistes, que escriuran l’argument d’aquesta experiència.
Un espectacle ple de veritat, honest. Un espectacle en el qual Quim Masferrer vol ser el teu espectador.
Un cargol de mar emet la música de l’oceà. En un vaixell de cartó, HAI, la pescadora de somnis, inicia la seva aventura poètica per l’oceà de la imaginació. HAI convida al públic a submergir-se en aquest viatge oníric de màgia, titelles i moviment, com un cor, acompanyant a la protagonista en el seu somni per la llibertat, en un acte psico-màgic on, al final, ens alliberem tots.